Els sistemes d’extinció automàtics d’incendis per gasos s’apliquen a riscos que estiguin tancats de manera més o menys hermètica en la qual la concentració del gas ocupa la totalitat del risc a controlar, desplaçant l’oxigen i d’aquesta manera extingint l’incendi.

Un clar exemple són sales d’informàtica, CPD, quarts de quadres elèctrics, generadors i en definitiva aquelles instal·lacions en les quals es requereix una protecció sense danys col·laterals provocats per l’agent extintor com a museus, galeries d’art, etc.

Els sistemes d’extinció d’incendis per gasos són sistemes nets que no provoquen residus a l’hora d’extingir, no ocasionen danys en materials, instrumentació, equips electrònics i elèctrics. En els últims anys, han evolucionat cap a l’ús d’agents gasosos nets que compleixen amb el Protocol de Kyoto, sent inofensius per a la capa d’ozó.

És important recordar que la descàrrega de l’agent extintor provocarà una disminució de la concentració inicial d’oxigen, augment de la pressió a la sala en presència de foc i descens de la temperatura. Per això, si algun d’aquests factors pot incidir negativament per a l’extinció del foc, s’hauria d’optar per una altra mena de sistema.

A causa de la reducció d’oxigen s’haurà de tenir en compte en zones on hi hagi circulació de persones o estiguin ocupades. Per a evitar l’exposició innecessària del personal.

Això s’aconsegueix, en general, disposant de les alarmes acústiques (sirenes, avisadors, etc.) i alarmes òptiques (rètols lluminosos, flaixos, etc.) necessàries, així com d’un temps de retard de la descàrrega (sovint entre 10 i 60 segons) després de l’actuació automàtica del sistema.